sábado, 14 de febrero de 2009

Terrazgo

Masía de los Mores.

Parcela de tierra para sembrar.
"además de los cultivos en el terrazgo, los campesinos contaban con hortalizas, árboles frutales, sobre todo manzanos, lino, etc..."

4 comentarios:

Agustí Hernàndez dijo...

El mas de Los Mores és un dels llocs més impressionants de la nostra geogreafia. Tant per la seua ubicafció penjat sobre el barranc de Santa Ana,com pel seu aïllament, com per ser un lloc que s'ha abandonat totalment i ser una mostra representativa d'eixos centenars de masos abandonats que hi ha a la solana de Penyagolosa, a cavall entre l'Alcalatén i l'Alt Millars. (I Terol).

La primera vegada que jo el vaig vore no l'oblidaré mai. Va ser des de La Benachera, també a Ludiente, però a la vessant esquerra del barranc de Santa Ana. Era un contrallum de vesprada. I allí estava, enfront meu, quasi menjat per la vegetació i penjat sobre el barranc, un mas gran, buit, solitari, acaronat pels rajos de la vesprada. I vaig decidir que un altre dia hi aniria d'excursió.

Un dia vam anar a Rambla David, i l'objectiu era arribar a la masia del barranc, però el camí s'ha perdut, o no el vam saber trobar.

I un altre dia, definitivament, vam fer la volta completa per arribar a los Mores. Des del Rebollo, Hostal i Mores, i tornant per la pista del Plano de Arriba i de Abajo, que també pràcticament ha menjat la vegetació.

Unes excursions plenes de records, que recomane, com també recomane que qui vaja, per favor, no faça com algunes persones, que van deixar fem per alguns punts del recorregut.

Agustí

Roland Mor dijo...

El meu Besavi Ramon Mor Silvestre va marxar de la Masía de los Mores amb la família de la seva dona Leonor Granel Mor que vivíen a la masía del Hostal cap a barcelona on varen viure tota la seva vida i varen formar família. Varen tenir 4fills del quals Antonio Mor Granel era el meu avi nascut a Barcelona.
Aquestes famílies varen marxar per la rudesa de la vida al camp i la poca productivitat de les terres que eren molt pedregoses.També per un conflicte amb una veïna que varen patir injustament els pares de la meva besàvia Leonor, de la masía del Hostal.

Juan José Carrasco Lozano dijo...

Èpoques molt dures i difícils que els va tocar viure i és per això que els rendeixo un petit però sentit homenatge a tots ells amb aquesta publicació i fotografies. Salutacions.

Juan José Carrasco Lozano dijo...

Agustí, compartim inquietuds i llocs estimats.
Sempre benvingut i moltes gràcies pel teu comentari.
Salutacions.